Si la DMR es compara amb un ésser humà, quins serien els seus "ulls"? En resposta a aquest problema, hi ha moltes opinions al mercat, la primera és el lidar, i el segon és el sensor de visió, del qual l'ús del lidar com a "ull" és la solució principal actual.
LiDAR (LiDAR, Light Detection and Ranging), normalment consisteix en un transmissor làser, un receptor òptic, un tocadiscs i un sistema de processament d'informació. Utilitza un feix làser com a portador d'informació per emetre senyals de detecció (raigs làser) a l'objectiu, i després rep el senyal rebut (eco objectiu) reflectit des de l'objectiu es compara amb el senyal transmès, i després d'un processament adequat, es pot obtenir la informació rellevant de l'objectiu, com ara la distància objectiu, l'azimut, l'altitud, la velocitat, i fins i tot paràmetres com la forma. Prenent com a exemple l'AMR industrial, un robot mòbil equipat amb lidar pot completar funcions com l'evitació d'obstacles, la navegació, el posicionament, la mesura i el mapatge.
De fet, independentment de l'escena a la qual s'apliqui, l'essència del lidar com a "ull" és escanejar contínuament el làser per obtenir la informació de distància dels objectes circumdants i construir un gràfic pla. Quan el robot mòbil corre per primera vegada, primer registrarà el terreny pla en l'escena, i després en funcionament en temps real, mitjançant làsers emissors continus, determina les variables que apareixen en el terreny de l'escena, com el moviment de persones i objectes, per aconseguir l'objectiu de la navegació i l'evitació d'obstacles.